18 d’abril de 2017

TEMPS DE PASQUA


La resurrecció no és un esdeveniment només i exclusiu de Crist sinó el nostre, de cadascú de nosaltres.
  •  Quan buso la justícia per damunt del meu egoisme, és que he ressuscitat.
  •  Quan estimo els altres per damunt els meus interessos i fins la meva pròpia vida, és que he ressuscitat.
  • Quan trio senzillament l'últim lloc sense empènyer per ocupar el primer, és que he ressuscitat.
  • Quan ric de veritat amb els qui riuen i ploro també de veritat amb els qui ploren, és que he ressuscitat.
  • Quan lluito sense odi, sense violència, sense dogmatismes, sense coaccions, buscant el que considero millor per als altres, és que he ressuscitat.
  • Quan crec de veritat i pràcticament que el món no és patrimoni d'uns quants, sinó propietat de tots els homes i dones, és que he ressuscitat.
  • Quan no jutjo als altres i no els condemno desdenyosament des de la muntanya de la meva perfecció i el meu menyspreu, és que he ressuscitat.
  • Quan busco la veritat, encara que em fereixi la duresa cristal·lina que li és pròpia, és que he ressuscitat. 
  • Quan em sento lliure, disposat a triar el que em sembla, tot i que vagi en contra de les meves pròpies inclinacions, és que he ressuscitat. 
  • Quan sóc capaç de trobar en el dolor i fins i tot en la mort una resposta vàlida, és que he ressuscitat.
I si això és així, si ha començat en la meva pròpia vida la resurrecció, la vida que no acaba, per què no ho he de celebrar amb una gran festa? Per què no puc dir a tots els que m'envolten: BONA PASQUA?
Publica un comentari a l'entrada